divendres, 14 de desembre de 2012

NÚMERO 7 DE L'INFORMATIU DE POPULART

Ja el pots veure entrant a: http://www.populart.plisweb.com/ o clicant damunt la portada:




Esperem que t'agradi fullejar-lo i que sigui del teu interès.


RECORDATORI:
Fins el proper sis de gener, encara ets a temps de veure -si no ho has fet encara- l'exposició 
DESPRÉS DEL FOC
amb pintures d'Assumpció Mateu i ceràmiques d'en Carlets.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

INAUGURACIÓ ATRAMUNTANADA


ATENCIÓ!!
EXPOSICIÓ PRORROGADA
ES MANTINDRÀ AL BOSC FINS EL 25 DE NOVEMBRE
La cinquantena llarga de persones que van assistir ahir, diumenge 28 d'octubre, a la inauguració de l'exposició "Després del foc: art al bosc", no oblidaran fàcilment l'experiència viscuda. 
Batuts literalment per ràfegues de vent de més de 150 km/h, van recórrer pel mig del bosc de Capmany, amb moltes dificultats però de manera entusiasta, el kilòmetre i mig durant el qual es van anar trobant la vintena d'instal·lacions escultòriques que constitueixen aquesta exposició d'art a la natura, organitzada per la galeria POPULART. 
Però si la forta tramuntana va posar el punt de sal-i-pebre i d'emoció a l'hora de fer el recorregut, va suposar també una important dificultat per a algun dels artistes. Mentre alguns es van veure obligats a canviar la ubicació de la seva peça, buscant llocs més arrecerats del bosc, altres (pocs, afortunadament) havien de desistir de construir la instal.lació tal com l'havien projectat, mostrant-la incompleta.
La previsió és que les obres romanguin al bosc fins el diumenge 11 de novembre. L'itinerari està senyalitzat i la ubicació exacta del bosc, així com altres informacions d'interès, es poden consultar en aquest altre post d'aquest mateix bloc.
Després d'una breu presentació dels participants en una clariana del bosc a càrrec de POPULART, tots els assistents van anar fent l'esventat viacrucis artístic, aturant-se a cada instal·lació on l'autor de l'obra feia les explicacions o comentaris pertinents.
En aquest moment, no disposem encara de fotografies de suficient qualitat de totes les instal·lacions. En breu, POPULART editarà una publicació virtual amb un complet reportatge fotogràfic (si hi teniu interès, feu-nos arribar el vostre e-mail). Mentrestant podeu fer-vos-en una idea amb les imatges que comentem tot seguit.
Amb la instal.lació del pintor i escultor alemany Karl Maue "La verdor retorna sempre", comencem el recorregut. Un quadre subjectat amb cordes a la soca d'unes alzines sureres cremades simbolitzava, segons l'autor, el desig i la responsabilitat de tots de lluitar per protegir i preservar la natura.
No gaire lluny trobem la instal·lació de l'escultor holandès Stef Stokhof de Jong titulada "SOS, salvem les nostres ànimes". Sota un estel taronja de cinc puntes hi ha una bassa d'aigua (a la fotografia no es pot veure) on sura un peix platejat. Al peu de cada un dels cinc arbres que subjecten les puntes de l'estel hi ha una llosa de pedra amb els noms de les quatre víctimes de l'incendi de l'Alt Empordà: Pascal, Océane, Arturo, Tony. L'artista n'hi ha afegit una la cinquena "víctima": el bosc.
Enfilant-nos per senderols, ens trobem dues instal·lacions properes l'una de l'altra. En primer terme de la foto es pot veure la de l'artista holandesa, Corry Oudijk, titulada "Altar per a la natura". Una peça austera però impactant  tant per la simplicitat dels recursos utilitzats com per la poètica integració al paisatge, que aprofita les restes d'un mur de pedra seca calcinat, gens visible a la foto.
En segon terme, l'escultor i poeta visual Josep Fernández explica als presents la seva instal.lació titulada "La font de la sed". Una reflexió poètica i plàstica sobre l'etimologia del terme comunitat. Segons l'autor: "...communitas deriva de munus, que significa <<do>> i també <<obligació>> vers l'altre. Això significa que els membres de la comunitat, més que identificar-se per una comú pertinença, estan vinculats per un deure recíproc de donar..."
Continuem pujant amb moltes dificultats. I en arribar al cim més esventat del recorregut ens trobem tres instal·lacions més del mateix artista Josep Fernández. En primer terme de la foto es pot veure, parcialment, la titulada "Sendes de vent, camí de cendres". Darrere del grup s'entreveu una altra instal.lació d'aquest mateix artista titulada "Clam (o el crit de moltes flames juntes)" construïda amb guants (mans) de plàstic de diferents colors, al costat d'un arbre cremat que subjecta un gronxador blanc i la reproducció plastificada d'una octaveta d'uns bombers indignats ...que la forta tramuntana es devia endur fins la badia de Roses. 
Tornant cap a zones més arrecerades del bosc ens trobem la instal.lació que porta per títol "Rosa"del grup d'artistes gironins PBC PLÀSTICS format per Mont Pujolriu, Bamala-Borruel i Antoniu Castaño. Unes grans lletres vermelles que, contrastant fortament amb la negror dels troncs cremats, ens remeten al nom de la flor, com a metàfora de la bellesa perduda en l'incendi.
Una magnífica mostra del més pur "land-art" ens l'ofereix de nou l'artista Corry Oudijk amb la seva poètica instal·lació titulada "Ombra petrificada" La instal·lació reprodueix, amb pedres, l'ombra d'un arbre -com si es tractés del senyal petrificat d'un rellotge de sol- a l'hora de l'incendi d'aquest estiu passat a Capmany .
Desafiant el risc de trencadissa per l'acció del fort vent, Eugeni Penalva va situar penjades d'una gran alzina que rebrollava ja amb força, i també a la base de la soca, una sèrie de figures de gres representant "ànimes en pena que vagarejaven pel bosc buscant repòs i que van quedar atrapades per l'incendi". Constitueixen la instal·lació titulada "Ànimes damnades". La proximitat de la diada de Tots Sants li atorga una especial significació.
Núria Efe fou una de les artistes que van tenir dificultats, per culpa del temporal de vent, en presentar les seves obres tal com les havia concebut. La seva instal.lació titulada"Niuada", havia de ser un gran niu fet de branquillons cremats dalt d'una alzina, que allotgés al seu interior tres ous blancs. "Algun ocellot ha post tres ous blancs enmig del negre bosc. Un alè de vida que porta esperança..." Una altra instal·lació prevista per la mateixa artista d'un estol d'ocells de paper posats sobre una branca ...va emprendre el vol ajudats per la tramuntanada...
Mercè Ribera i Carlos Maronna, amb la seva instal.lacio "Blanc sobre negre" fan un cant a la resiliència, a la capacitat de resistir davant les adversitats. Amb aquesta finalitat, van destacar blanc sobre negre (el fons negre d'una pineda cremada situada a l'esquena del fotògraf) un arbre maltractat dues vegades. Probablement esqueixat en la darrera nevada -com es pot apreciar a la foto- va ser capac de sobreviure i de treure uns potents brots nous que s'enfilen verticals cap al cel... fins a rebre la nova patacada de l'incendi.
Assumpció Mateu, en una obra de títol suggerent, "La meva ànima", va encerclar amb bocins de cel i de brots nous reflectits en miralls, la base d'una alzina surera cremada. Amb aquesta obra, arrodoneix una llarga trajectòria de reflexió ètica i estètica sobre el dol ocasionat per l'incendi i la pèrdua en la qual treballa des de fa temps. Una mostra molt interessant d'aquest extens exercici d'introspecció es pot veure, fins al 6 de gener, a l'exposició titulada "Després del foc" que, juntament amb ceràmiques espectaculars de Carles Torrent "Carlets", presenta la galeria POPULART de Capmany.
Tanca l'itinerari de la mostra d'art al bosc, en un lloc una mica apartat a l'altra banda de la carretera, la instal·lació de l'artista Ariane Patout titulada "Golden Dark". Un arbre cremat, completament recobert amb pa d'or. Aquest projecte fou en certa manera precursor de la mostra "Després del foc: art al bosc" ja que fou realitzat per iniciativa pròpia de l'artista el cap de setmana del 6 al 7 d'actubre. TV3 en va gravar un reportatge que va emetre uns dies després.
L'escultora empordanesa Mercè Riba, a causa de la forta tramuntana, no va poder completar la instal·lació que havia previst, titulada "Verd". Res millor que les paraules de la mateixa artista per descriure el seu projecte, que es podrà veure quan amaini la tramuntanada: "Utilitzo un mur de contenció existent, que impertèrrit ha suportat les flamarades, per actuar en dos nivells. En l’inferior, el més tangible, en mig de la terra ennegrida, creo una zona verda replantant plantes de sotabosc (romaní, farigola) tretes de zones on no va arribar el foc. En el superior, col·loco unes varetes verticals al cim de les quals voleien al vent fulles pintades simbolitzant arbres reverdejant una nova vida".
També per manca d'imatges que tinguin un mínim de qualitat no podem mostrar-vos, de moment, altres instal·lacions presents a la mostra, com és el cas de dues més de Josep Fernández titulades "DEMOS contra CRÀCIA" i "Llavors & colors".
Acabat el recorregut, vam refugiar-nos a la galeria POPULART per celebrar-ho, amb una copeta de cava (infusions per als més castigats per la ventada!) i la il·lusió compartida de tornar-hi l'any que vé i, qui sap..., potser cada any si arriba a consolidar-se aquesta interessant mostra d'art al bosc. Com ja hem dit més amunt, en aquests moments, i fins al proper gener, exposen a la galeria Assumpció Mateu i Carles Torrent "Carlets", les pintures i ceràmiques dels quals poden entreveure's en aquesta darrera imatge.


Els assistents també van poder adquirir (al preu de 5€) unes rajoletes realitzades per Eugeni Penalva en record de l'incendi. Els esmalts d'aquestes rajoles estan fets amb cendres. A més del seu ús decoratiu, també es poden fer servir d'estalvis, sotagots... Amb elles, l'artista ha intentat capturar les tonalitats, les empremtes i l'espant de l'incendi que va devastar els boscos de l'Albera. Els guanys de la venda es destinaran a col·laborar en la reparació d'algun element patrimonial malmès pel foc. 

POPULART no vol cloure aquest breu reportatge "d'urgència" sense agraïr la participació d'artistes i de públic en aquesta festa cultural, així com l'autorització dels propietaris del bosc i dels veïns que en comparteixen el camí d'accés. Uns i altres han demostrat que malgrat totes les inclemències (naturals i polítiques), la creativitat, la generositat, l'afany per compartir, l'amor a l'art (strictu sensu i també en sentit figurat), l'interès en la producció dels artistes, i tants altres valors que ens fan realment humans, no estan despareguts sinó vius i tendres com els rebrolls d'aquelles alzines sureres després del foc. Unes alzines que ahir ens van intentar protegir (lamentablement, en debades) de la potent tramuntanada, en una experiència extrasensorial (potser millor suprasensorial) inolvidable.
Gràcies a tots i fins aviat!

dimecres, 10 d’octubre de 2012

DESPRÉS DEL FOC: ART AL BOSC



Després dels focs que aquest estiu han assolat el terme municipal de Capmany  el paisatge dels boscos cremats ha agafat un dramatisme i una força espectaculars (podeu veure'n algunes fotografies clicant aquí:  http://populart.plisweb.com/1/altres-publicacions). Motivat per aquestes inusuals panoràmiques, l'escultor i amic Josep Bamala ens va proposar fer les gestions per trobar un bosc adient en el que tingués autorització per a fer una instal·lació escultòrica. Vam localitzat un bosc, que podria ser un bon emplaçament i vam decidir ampliar aquesta iniciativa, obrint-la a altres amics artistes.

********************************


Després de l'ajornament per culpa del mal temps, 
EL PROPER DIUMENGE 28, A LES 12 DEL MIGDIA 
s'inaugurarà l’exposició
d’instal·lacions escultòriques i objectes poètics 
“Després del foc: Art al bosc”

Les instal·lacions romandran al bosc, com a màxim, fins a l’11 de novembre. 
Està prevista la participació dels següents artistes:

ARIANE PATOUT
ASSUMPCIÓ MATEU 
CORRY  OUDIJK
EUGENI PENALVA
JOSEP FERNÁNDEZ 
KARL MAUE
MERCÈ RIBA
MERCÈ RIBERA I CARLOS MARONNA
NÚRIA EFE
P.B.C. PLÀSTICS
(MONT PUJOLRIU, BAMALA-BORRUEL I ANTONIU CASTAÑO)
STEF STOKHOF DE JONG

*************

LOCALITZACIÓ I AVISOS IMPORTANTS

El bosc on hi ha les instal·lacions limita amb la carretera GI-602, poc abans d'arribar al poble de Capmany. Exactament, es troba a 1,400 km. de la cruïlla amb la Nacional II. 
(GPS: 42º 22,034’ N i 2º 54,572’ E) 
Quasi enfront, una mena de camí rural pot servir d'aparcament improvitzat. 


L’accés al bosc és lliure. La visita es fa sota la completa responsabilitat dels assistents. Donades les característiques del lloc, cal que els adults tinguin cura dels menors en tot moment. L’itinerari recomanat estarà senyalitzat. Preguem que es respecti el treball dels artistes i que es tingui cura de l’entorn. 

Atès el caràcter efímer d’algunes instal·lacions i les possibles inclemències metereològiques, l’organització pot retirar alguna de les obres exposades abans de la data prevista d’acabament de l’exposició. 

**************************

Organitza: Galeria POPULART (Capmany), a partir d’una proposta de Josep Bamala

CURS DE LAND ART


dilluns, 1 d’octubre de 2012

DESPRÉS DEL FOC



El proper dissabte 13 d’octubre, a dos quarts de vuit del vespre, s'inaugurarà a la Galeria POPULART (www.populart.cat) l’exposició que duu per títol “Després del foc” amb obres d’Assumpció Mateu i ceràmiques de Carles Torrent Carlets.

L’Eugeni Prieto, comissari d’exposicions i reconegut promotor cultural, presentarà l’exposició i els artistes i comentarà l’obra exposada.

L’exposició romandrà oberta fins el 6 de gener, tots els caps de setmana, des de la tarda del divendres fins al migdia del diumenge.

***********************


Després dels focs que aquest estiu han assolat el terme municipal de Capmany, el paisatge dels boscos cremats ha agafat un dramatisme i una força espectaculars. Com va deixar escrit Ernesto Sábato: Hi ha una certa bellesa en l’horror.

L’obra que l’Assumpció Mateu ha anat elaborant sota l’epígraf de El bosc cremat, de la qual en presentem en aquesta exposició una bona mostra, és d’una gran densitat poètica i conté una càrrega emocional que no deixa ningú indiferent.

Però el foc no només calcina i devasta, sinó que també ajuda a crear, a gaudir de la bellesa. Per exemple, a través de la ceràmica. I les peces que presentem en aquesta Retrospectiva de Carles Torrent (Carlets) en són una mostra excel·lent. En certa manera, la força domèstica (i també domesticadora) de la cultura, subjuga i doma la força impetuosa del fenomen natural.

Així, el foc deixa de ser un enemic temut i esdevé un aliat del procés creatiu. Però no és un pacte per sempre...


***********************


ASSUMPCIÓ MATEU, obres de la sèrie "El bosc cremat".

Camino trepitjant el silenci
dins la foscor del bosc cremat.
M'hi sento,
em sento
com un reflex de la meva ànima.

A partir d'aquí neix la darrera de les sèries, un conjunt d’obres magnífiques, en les quals es mostra, una vegada més, no solament l’excel·lent domini que té del color i de les textures, elements que han estat constant des dels seus inicis, sinó un treball d'una gran densitat poètica i amb una càrrega emocional profunda i colpidora.


Poètica de una realitat: El Bosc. Tècnica mixta i collage fotogràfic sobre paper. 20.00 x 70.00 cm.

Podem dir que amb aquestes obres Assumpció Mateu retorna d’alguna manera a la vida, aquests boscos que han desaparegut. A través d’aquestes obres, recuperem una gran part del seu encant i del coneixement misteriós que els caracteritza.

Trepitjant el Silenci. Tècnica mixta i collage fotogràfic sobre paper. 30.00 x 66.00 cm.


Bosc Cremat, té obres amb dos tractaments clarament diferenciats. Obres en les quals les fotografies tenen caràcter de protagonista i d’altres, netament pictòriques. Les dues parts es complementen. Les primeres presenten un visió més de conjunt. Obres en les quals podem percebre la soledat i el silenci. Obres que destil·len un sentiment d’arrel romàntica, per la tristesa que desprenen i per la indefinició dels espais. Espais amb infinitat de troncs secs sobre terres coberts de cendres.


Presència en el negre. Matèria i collage sobre tela. 110.00 x 110.00 cm.


Dins d’aquesta desolació, quelcom roman. La vida que ha tingut, l’alegria que ha contagiat, la frescor que ha donat hi ha deixat el seu sediment i l’artista ha sabut trobar-lo. A través de la seva mirada i del seu art ha aconseguit transmetre a l’espectador la seva visió estètica que dota de poesia i de bellesa aquells paratges desolats. És la màgia de l’art, és el privilegi que tenen els creadors. En el segon grup, les obres van més al detall. Com si fos un altre nivell d’investigació. Obres que van del particular a l'universal.


Ritmes. Tècnica mixta sobre tela. 97.00 x 195.00 cm.


Semblen imatges ampliades de les escorces cremades dels arbres, o troncs que perden corporeïtat per l’acció desgastadora del foc. Vida i mort que es donen la mà. Mort en la presència del negre, en el silenci, en el simbolisme del foc com a element destructor. Vida en els reflexos de llum, en els colors que van guanyat territori al negre, en delicat cromatisme, en el refinament del seu tractament, que paradoxalment contrasta amb la força de les seves textures i en la potència que transmeten.


     
"L'Urna del Bosc Cremat" i "Absència". Poemes visuals


Obres denses, profundes, que van més enllà de les escorces, que penetren la seva superfície, i s’endinsen en la seva interioritat. Obres que tradueixen sentiments, records, vivències, moments compartits. Bosc cremat, cendres que resumeixen, com ens diria l’Assumpció les seves absències, les personals i íntimes, les intel·lectuals, les ideològiques.

Antonio Salcedo

BOSC CREMAT (Fragment del catàleg 'Presons Íntimes' Ed.Fundació Vilacasas, 2008)





*********************** 


CARLES TORRENT CARLETS, "Ceràmica: retrospectiva".  


Si és indiscutible la oportunitat d’exposar a Capmany, en aquests moments, una part de les obres que composen la sèrie El bosc cremat d’Assumpció Mateu, crec que no ho és menys incrustar-hi les ceràmiques d’en Carlets. Aquesta exposició que hem titulat Després del foc, a més dels objectius consuetudinaris de tota exhibició artística, voldria també ajudar a elaborar el dol postraumàtic de l’incendi forestal d’aquest passat estiu a l’Alt Empordà. Un incendi que es va acarnissar especialment en el nostre terme municipal. Voldria ajudar-hi, aportant el bàlsam sempre saludable de la creativitat artística. I res com la ceràmica, metàfora essencial i símbol emblemàtic en aquest procés de superació anímica de l’aflicció pel foc. La ceràmica ens sedueix, en part, perquè fa realitat l’acompliment del desig permanent en la humanitat de controlar les forces de la natura. El ceramista, mentre el forn està encès i dura la cuita, es fa amo i senyor de la bèstia, i posa el foc al seu servei per a obtenir objectes valuosos, sovint per la seva utilitat, a vegades (com és el cas de les peces d’en Carlets) per la seva bellesa.

Però en Carlets va més enllà. Ja fa anys que no es conforma en ser només un bon ceramista. No en té prou d’aconseguir el mestratge en el control de la fusió dels vernissos i els esmalts, de les atmosferes de l’interior del forn, dels craquelats del rakú o d’una depuració formal del tornejat cada vegada més exigent. No en té prou. Investiga en l’aplicació dels bicromats i les transferències d’imatges fotogràfiques al món de la ceràmica. Investiga també en l’elaboració de terracotes i porcellanes treballades amb pasta de paper. I tampoc no es queda satisfet del tot, malgrat el criden de contrades llunyanes, de parles diverses, per a què difongui el seu saber a través de cursets, simposis i màsters de postgrau. Per què no es conforma? Perquè ja fa anys –potser des de sempre- que a en Carlets el que li interessa, encara més que la ceràmica, molt més que la ceràmica, és el Foc –amb majúscules- que la fa possible.

I és que a en Carlets, ningú li nega el títol indiscutible de Mestre Ceramista. Però jo crec que el títol que l’honora, el que dóna fe del seu desfici i de la seva vocació, fins al punt que no m’estranyaria que el triés per al seu epitafi –si arribés el cas, del tot improbable, atesa la seva fòbia a les convencions socials- és el de Domador del Foc.
A finals dels anys vuitanta del segle passat, va entrar en contacte amb els Arbres de foc del ceramista d’origen indi i formació anglo-japonesa Wali Haves, i també amb la potent obra d’innovadors ceramistes japonesos. Tot plegat li devia confirmar les seves intuïcions i a ben segur que va fer créixer el seu neguit creatiu. Un neguit que, d’una banda, ha anat donant molt més sentit a la seva ceràmica, i de l’altra, ha arribat a la seva plenitud en les seves innumerables celebracions orgiàstiques del foc. Des de l’elaboració de forns-dracs, homes de foc, o altres instal·lacions d’argila, que durant la nit es couran col·lectivament en una festa de ressonàncies ancestrals, o les anomenades accions de foc, sempre sota els efluvis del preceptiu cremat i el resplendor de les flames controlades pel domador i mestre de cerimònies. Unes accions que, des de fa uns anys, Carlets realitza acompanyat del grup La factoria de núvols.



Les peces que exposa a Capmany, que són, precisament, d’aquells anys vuitanta -d’aquí el títol de Retrospectiva- es caracteritzen per la incorporació de sals solubles a la pasta o a l’engalba, (engalbes salats) i el desenvolupament vertical de les peces, que a vegades arriben a mides inusuals en les elaboracions tornejades. Aquesta fase, d’un enorme valor estètic com pot comprovar-se en la mostra que s’exposa, s’estronca lamentablement, deu anys més tard, a causa d’una lesió de columna que li impedirà manipular objectes pesants.

Francesc Carbonell



dimarts, 4 de setembre de 2012

L'INFORMATIU DE POPULART Nº 6

A punt d'acomiadar l'estiu, a Populart hem editat el nou número de "L'INFORMATIU DE POPULART". El pots veure entrant a: http://www.populart.plisweb.com/ o bé clicant a la portada:


Entre els continguts d'aquest número, destaquem: 
  • Especial Josep Canals, amb imatges de l'exposició Moebius encara, un resum de la xerrada d'inauguració i una entrevista amb l'artista.
  • Foc i violoncels a Capmany, amb comentaris sobre els concerts de violoncel a Capmany i imatges del llibre FOC A CAPMANY! editat recentment.
  • Exposicions: "PORTALBLAU" i "MATERIAL ESCOLAR" en les quals han participat artistes col·laboradors de POPULART.

dissabte, 11 d’agost de 2012

FOC A CAPMANY!


Més refets de l'ensurt per l'incendi de fa poc més de quinze dies, i del disgust pels danys soferts, us oferim, com a trist recordatori d'aquesta desgràcia, un llibre de fotografies.
Podeu descarregar-lo clicant aquí:


o directament al damunt de la reproducció de la portada.

Gràcies a tots els que ens heu fet arribar el vostre suport i afecte! 

dimarts, 19 de juny de 2012

MOEBIUS ENCARA



El proper dissabte 30 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, s'inaugurarà a l'espai monogràfic de POPULART (www.populart.cat) l’exposició d’escultures que duu per títol “Moebius encara” de l'artista Josep Canals (Sant Andreu de la Barca, Barcelona, 1955).
En Xavier Cufí, físic i professor de la Universitat de Girona, dissertarà sobre el tema: “Bandes de Moebius i Listing: que estranya és a vegades la geometria...!”
L’exposició romandrà oberta fins el 23 de setembre, tots els caps de setmana, des de la tarda del divendres fins al migdia del diumenge, (per a més informació veure www.populart.cat).

...La sensibilitat, conjuntament amb el coneixement tècnic de l'ofici, permet a l'escultor d'afrontar I'acció creativa. Una i altre són patrimoni de Josep Canals, un escultor que manifesta una gran sensibilitat i un ofici potent, assolit al llarg de molts anys de treball. Format des de molt jove i al llarg de més de deu anys en tallers d'escultors artesans, inicialment de la seva pròpia població natal, Sant Andreu de la Barca, Josep Canals assoleix ben aviat el domini tècnic que li ha permès manifestar escultòricament una personalitat serena amb un absolut segell personal...

MOEBIUS, CVII, alumini i base de metacrilat, 21x21x20 cm

...Revela una gran ductilitat i això tant en I'ús dels materials - fusta, marbre, alabastre, ferro...- com en els dels formats emprats. Els volums, tots ells impregnats per un fort lirisme i un ritme constant, vénen generats per l'alè d'una geometria determinant de formes estilitzades, infoses per un grau d'extrema subtilitat, inherent a l'obra d'aquest escultor...

MOEBIUS, LXXXV, marbre de Carrara, 22x19x12 cm

... El procés tècnic emprat per Josep Canals és molt directe; a vegades fa uns simples dibuixos, encara que generalment s'endinsa en petites maquetes a escala, ja sigui amb material plàstic, paper, o bé altres, per a passar, seguidament, a la matèria definitiva. D'altra banda el procés conceptual varia en funció de l'obra. Unes vegades és la idea la que determina la forma i el contingut plàstic; d'altres, la idea ve donada pel propi material: el bloc de marbre, fusta, etc...
...Les seves interpretacions del ritme són molt variades. Unes vegades es manifesten constants i continus, d'altres se'ns presenten lliures amb elements de fort contingut lineal. Hi ha sempre una cadència que pren forma gràcies al propi material...

MOEBIUS CIV, marbre i ferro, 51x24x10 cm
MOEBIUS, CVI, polièster, fusta, 23,5x22x7 cm


...Un altre dels valors essencials de l'escultura de Josep Canals és la simetria, però en cap moment es tracta d'una simetria geomètrica determinada per un centre, eix o pla. Es tracta d'un concepte molt més ampli, la geometria és per a ell una noció d'ordre, el que tenien els grecs. Un concepte que concreta en els materials, els espais i els volums. Es tracta d'un concepte de simetria generat per l'esperit i no pas per la ment; no és pas un element cognoscitiu, sinó pura i simplement sensitiu... 

MOEBIUS, CVIII, bronze, 10x24x15 cm
...Josep Canals és avui un escultor amb ofici, un artista madur que ja ha assolit el camí que li permet acomplir sense cap tipus d'encongiment una obra personal de característiques molt particulars. Un creador de formes i volums amb una personalitat remarcada i una obra considerable, produïda al llarg de molts anys de treball constant...

Jordi Rodríguez-Amat
(Fragments del text del catàleg de l’exposició de l’any 2002 al Prat del Llobregat)